jueves, 31 de agosto de 2017

On Surten Els Bolets? On Trobar-los?

On Surten Els Bolets? On Trobar-los? 
Con la inestimable colaboración de mis amigos de 
boletaires.cat
SirAlejo y AdriàBolet
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
Fredolic
Tricholoma terreum (Fredolic) y Tricholoma scalpturatum
Se suelen confundir frecuentemente las dos especies y se denominan popularmente del mismo modo en Catalunya (Fredolic) En otras partes como Castilla, es conocido también con el nombre de (Ratón o Negrito) y el País Vasco (Ziza-arre)

Crece principalmente en zonas de pineda y otras coníferas, pero se pueden encontrar también en bosques mixtos, sobre todo la especie Tricholoma scalpturatum.
Es una seta que prefiere los espacios abiertos en los claros de los bosques y sobre los bordes de caminos o donde se ha removido terreno, creciendo en forma gregaria junto a numerosos individuos…
Se suele asociar a zonas donde crecen también setas como la Llenega Negra (Higrophorus limacinus ó Higrophorus latitabundus) en terrenos calcáreos, aunque también puede crecer en otros tipos de terreno cuando ya está avanzada la estación. Es una de las últimas setas de la temporada.
No confundir con Tricholoma pardium, de aspecto más robusto y macizo, pero venenosa…

Castellet

------------------------------------------------------------------------------------------------------
El rovelló Pinetell (Lactarius deliciosus)

Se asocia: Con cualquier tipo de pino, desde el pino negro (Pinus nigra) del Pirineo, hasta el pino blanco (Pinus halepensis mill) de la costa. También a algunos arbustos como son: El Enebro (Juniperos comunis), Madroño (Arbutus unedo), Brezo (Erica vulgaris) o el boj (Buxus sempervirens).










Pino negro (Pinus nigra)

















Pino blanco (Pinus halepensis mill)


























Tipo de suelo: Prefiere y es más abundante en suelos silíceos. Aunque también sale en suelos calcáreos.

Suelo silíceo



















Suelo calcáreo

El "Truquillo": es un bolet que si es vol trobar en abundància sempre s'han de mirar arbres joves, de menys de 15 anys i de més de 2 anys. Al ser bolets del segon estadi, s'han de buscar allà on acaben les arrels que acostuma a coincidir on acaba la copa de l'arbre. Es un bolet que prefereix les obagues i els boscos més aviat humits. Les carenes dels boscos són un bon lloc també, ja que són zones on acostuma a haver-hi Pins joves. Boscos que reben una forta explotació forestal o "estessades" puntuals també són bons llocs on trobar-los, així com plantacions de pins. Els boscos oberts amb moltes clarianes també són força ideals, així com marges de camins o zones estessades. No els busqueu en boscos tancats i vells.
La Temporada: el trobem al Pirineu a cotes altes a partir del mes de Juliol fins a Setembre. Al Pre-Pirineu, la Catalunya Central i a mitja muntanya surt de Setembre a Novembre i al Litoral i Pre-Litoral el podem trobar d'Octubre a fins hi tot Gener.
SirAlejo/Castellet

------------------------------------------------------------------------------------------------------
Llanega Negra (Hygrophorus latitabundus)

S'associa: sobretot amb el Pi Pinassa (Pinus nigra), un Pi molt comú al centre del País com al Solsonès, l'Anoia o el Bages. Aquest Pi el reconeixereu per la gran quantitat escandalosa de "pinassa" al terra.
Si es vol trobar en abundància a la terra baixa es recomenable visitar boscos mixtos de Pi Blanc i Alzina o simplement a boscos de Carrasca (Alzina). En boscos humits i terrenys lleugerament inclinats. A Pi Roig es més aviat escasa, tot i que també s'en fan.
Tipus de sòl: es exclusiva de terrenys calcaris. Si la trobeu a terreny silíci es que segurament esteu a sobre d'un aflorament de naturalesa calcaría.
 La Temporada: Surt, sobretot a la tardó, depenen de les plujes i temperatura, es pot començar a trobar a principis d'octubre, tot i que la seva fructificació, es més normal que comenci a mitja temporada, cap al novembre i que acabi a fins de temporada, si el temps es bo, a finals de desembre. Si el temps a la primavera es l'ideal, extranyament es pot trobar alguna, però en casos i llocs molt excepcionals.
AdriàBolet


"El Truquillo": es interessant i recomenable, si realment es vol fer una molt bona collita, anar reseguint tots els matolls de Ginebre (Juniperus communis). S'amaga molt i molt bé dintre d'aquests matolls punxaguts, formant erols de fins a 50 o 60 exemplars. No les cerqueu a boscos joves, es un bolet del tercer estadi, com els Ceps, així doncs busqueu-la en arbres de més de 15 anys i aprop de la base del peu, sovint amagada entre l'herba o entre els matolls
PD: Que es això dels "estadis" dels bolets?
Bolets primer estadi: s'associen amb arbres de menys de 2 anys
Bolets segon estadi: s'associen amb arbres de entre 2 i 15 anys (surten allà on s'acaben les arrels, on s'acaba la copa de l'arbre)
Bolets tercer estadi:s'associen amb arbres de més de 15 anys. (Surten a aprop de la base de l'arbre)
SirAlejo

--------------------------------------------------------------------------------------------------------
Rovelló de Sang (Lactarius Sanguifluus)

S'associa: en general en pinars oberts i esclarisats, sobretot del interior, en solanes. Es troben com bé he dit sota pins, com pi roig, pi blanc, pinastre, pi pinyoner, també s'en fan en matolls i arbustos com el ginebre, l'arboç, el boix i el bruc.
Tipus de sòl: es molt abundant en terrenys calcaris, tot i que també pot sortir en alguna font natural de terra calcaria en mig d'un terreny silici. Les zones de la meseta, són ideals per aquest rovelló.
"El Truquillo": Busca en pins joves, són bolet del segon estadi, com bé va explicar el nostre mestre Sir Alejo. Es un bolet que si està aprop de alzines o de molta fullaraca, s'ha de guaitar bé, perquè depenent el color de la fulla, coincideix molt amb el barret. Sota pins, fa un bultet de pinassa, que avegades assoleix un to blanquinos molt suau, mireu alli, probablement, hi hagin rovellons, ja que el color blancos es el color de les espores.
La Temporada: la temporada comença a principis d'octubre, i si les temperatures són ideals al setembre més les plujes corresponents, a finals de setembre, ja poden treure el cap alguns exemplars, i la seva temporada, finalitza a finals de desembre, tot i que avegades, si el temps acompanya, s'allarga fins ben entrat el gener, fora d'aquest marges, si les temepratures i la pluja són ideals, també s'en poden trobar al Febrer, o a la primavera en zones molt concretes i especials. Es un bolet, que si la pluja i escaseja, no surt, i un bolet, que si el vent el sent, el fa asseca molt, i fins al punt de que no es pot menjar, ja que si l'hidratem, no val la pena menjars'el
Curiositats: es un bolet, que pot asssolir la mida d'un cèntim en hores, però el seu creixement fins la mida gran, no tarda gaire. El Rovelló de Sang (lactarius sanguifluus), es molt més bó culinariament que el lactarius deliciosus.
AdriàBolet

Com a experiència personal dir que l'he trobat abundantment sobretot en boscos de Pi Roig. També l'he trobat però en menys quantitats sota Pi Pinassa i Pi Blanc. En general el Rovelló es comporta com un Pinetell però es molt més exclusiu. No surt tota tots els tipus de Pins com el Pinetell. Exclusiu de terrenys calcaris per exemple, és més excepcional i és amant de les temperatures suaus. I perque ens fem una idea de on surten a vegades els noms populars ens poden ajudar i molt:
Lactarius deliciosus = Pinetell = Rovelló d'Obaga
Lactarius sanguifluus = Rovelló = Rovelló de Solana
Això no sempre es així, però "a grosso modo" si! Els Rovellons volen caloreta, llocs oberts on entri la llum i l'escalfor solar. Es un bolet escás i en perill d'extinció a bona part d'Europa. En canvi, es abundant a la Península Ibèrica.
SirAlejo

-------------------------------------------------------------------------------------------------------
Rovelló de Vi (Lactarius Vinosus)

S'associa: en general en pinars oberts i esclarisats, del interior i de la costa, al principi de temporades en obagues, a final de temporada en solanes amb molt de sol. Es troben com bé he dit sota pins, com pi roig, pi blanc, pinastre, pi pinyoner, en alguns esteperars càlids de la costa, també s'en fan en matolls i arbustos com el ginebre, l'arboç, el boix i el bruc.
Tipus de sòl: es molt abundant en terrenys silicis. Les zones de la costa catalana, són ideals per aquest rovelló.
"El Truquillo": Busca en pins del tercer estadi. Es un bolet que te el barret d'uns tons vermellosos molt forts, d'aqui ve el nom de rovelló de vi, pels tons fort i la llet tant color vinos que té. També bé la diferencia del rovelló de sang, ja que aquest rovelló té el barret molt vermellos i el Sanguifluus, el té en tons més clars tirant a blancós. Quan es troba sota pins, fa un bultet de pinassa igual que el lactarius sanguifluus, que avegades assoleix un to blanquinós molt suau, mireu alli, probablement, hi hagin rovellons, ja que el color blancos es el color de les espores.
La Temporada: la temporada comença a principis d'octubre, i si les temperatures són ideals al setembre més les plujes corresponents, a finals de setembre, ja poden treure el cap alguns exemplars, i la seva temporada, finalitza a mitjans de desembre, tot i que si el temps acompanya, es pot trobar a finals de desembre, fora d'aquest marges, si les temperatures i la pluja són ideals, també s'en poden trobar en zones molt concretes i especials. Es un bolet, que necessita que plogui per a nèixer, i també s'asseca força quant els vents són secs això fa que no valgui la pena hidratarlo, ja que no val molt la pena menjars'el rehidratat.
Curiositats: es un bolet, que pot asssolir la mida d'un cèntim en hores igual que el Sanguifluus, i assolir la mida gran en pocs dies. El Rovelló de Vi, (lactarius vinosus), es molt més bó culinariament que el lactarius deliciosus, quieticolor i salmonicolor.
AdriàBolet

La mayoria de boscos del Litoral no tenen ni cap explotació forestal ni bestiar pastant i fermentant els boscos. I a més, molt pocs reben netejes i estassades forestals. Això fa que els boscos siguin vells, tancats, espessos de vegetació, bruts en general...l'infern dels Rovellons en poques paraules. Per això, hi ha algunes zones del Litoral que si realment es volen trobar Rovellons Vinaders (Lactarius vinosus) i Pinetells (Lactarius deliciosus) es interessant no "emboscarse", vamos, buscar bolets als marges dels camins...sota dels matolls, al costat dels arbres més pròxims al camí, sota la fullaraca dels marges, etc...Per contrari, els boscos que reben una explotació forestal, els hi entra més llum, neixen nous arbres petits, a vegades fan reforestacions parcials amb arbres joves...el paradís dels Rovellons. I si a sobre, en aquests boscos hi pastura bestiar doncs manté l'herba a ratlla, ben talladeta i fertilitza el subsòl...en definitiva fa que el bosc sigui més humit. El Berguedà per exemple, hi ha zones on es pot veure això...Ara bé, les Trompetes (Craterellus cornucopioides), per dir algun bolet, prefereixen boscos tancats.
El Rovelló Vinader es reconeix per ser vermellós "viu" amb coloracions verdes per sobre i vermell fosc/morat per dintre.
SirAlejo

----------------------------------------------------------------------------------------------------
Trompeta (Craterellus cornucopioides)


Se asocia: Generalmente a zonas muy húmedas, rieras, obagues y a zonas con mucha hojarasca y humus. Sabiendo esto se tienen que buscar normalmente, bajo robles, encinas, castaños, avellanos, zonas de bosque mixto y hayedos, donde es especialmente abundante.
Tipo de suelo: Prefiere los suelos arcillosos de naturaleza calcárea, aunque también abunda en suelo silíceo. En terrenos graníticos como los del Parque Natural del Montnegre-Corredor, La comarca de La Selva y El Parc del Montseny, encuentran la zona ideal.
“El Truquillo”: La parte subrayada de arriba ya es un buen truco, pero básicamente es la paciencia y la buena observación del terreno, la que nos permitirá localizarlas, pues están muy mimetizadas con el terreno y la hojarasca. Si andamos rápido, seguro que no veremos ninguna… Salen en grupos numerosos, por lo que una vez localizada una, ¡Atención! seguro que hay más…
La temporada: Comienzan a aparecer en octubre. Aunque en el Pirineo se pueden encontrar hasta en julio de forma puntual. Es una seta típica de noviembre y diciembre, no le afecta demasiado el frío, pero si la falta de lluvia.
Curiosidades: Esta seta tiene un crecimiento bastante lento y puede tardar semanas en empezar a deteriorarse. No es aconsejable comer demasiada cantidad de ellas, porque pueden ser indigestas y causar obstrucciones intestinales.
SirAlejo/Castellet


No hay comentarios:

Publicar un comentario