Bufava un vent fred de matinada. I la Terra desprès d'una llarga nit sense llum, cap estel i el cor petit es va despertar com ofegada.
I va demanar, senyalant-los amb el dit Es la que somiàvem, la estimada? O pàtria que esdevé com imposada! Va respirar ben fort, omplin-se el pit...
Diguem no i reclamen amb un fort crit! Que la Terra brillarà com un estel mai mes s'apagarà la llum de aquest cel.
Traieu-nos de sobre el vostre vel i deixeu-nos fer el nostre poble. Gent de pau i un país amb el cor noble!
Castellet 23/04/13
No hay comentarios:
Publicar un comentario